Conductor
Lalo López (Barcelona, 1976), llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, és un personatge clau de l’escena de músiques afroamericanes estatal i és el guitarrista i compositor de la bandade Disco-funk catalana Fundación Tony Manero, amb 25 anys de trajectòria.
Guitarrista, compositor, productor,també ha format part de bandes com Chocadelia Inter-
nacional, Cardova, Achilifunk, Los Fulanos & Joe Bataan,The Excitements, Joel Sarakula, i va col·laborar amb AlbertPlà i Pascal Comelade en el seu espectacle Somia-truites.
Paral·lelament ha treballat com a divulgador dels diferents estils de músiques afroamericanes en diferents xerrades i tallers a Centres Cívics, Biblioteques i escoles de música del territori, i ha participat en el programa Flipart de la Diputació de Barcelona per difondre la feina de músic als alumnes d’ESO de la provincia de Barcelona. També ha realitzat el taller “Improvisa!” dirigit per Pau Guillamet als diferents Caixaforums de Catalunya durant el 2021-22, i ha portat aquest cicle de xerrades sobre la història de les
músiques d’arrels afroamericanes al Centre Penitenciari de Quatre Camins dins el programa “Actúa” de la SGAE el 2022.
Lalo López exerceix de director i conductor del programa radiofònic “Tobacco Road” a Ràdio Gràcia i Sant Iscle Ràdio.
Objectiu
Aquest cicle pretén oferir una visió general i amena de la història dels diferents estils musicals que es van desenvolupar a Nord Amèrica desde l’arribada de les diferents onades de població africana al continent arràn del comerç d’esclaus i esclaves que va tenir lloc als segles XV-XVI.
Pretén posar en valor com d’un fenòmen tant negatiu i terrible, la comunitat afroamericana, a través de la música entre d’altres factors, va construir una identitat cultural de resistència davant l’opressió, l’esclavitud i el racisme, i de com aquesta nova forma d’expressió cultural va evolucionar en diferents gèneres musicals fins a convertir-se en una tradició musical que ha influït i transformat la història de la música popular fins esdevenir una de les formes musicals preponderants en l’actualitat.
Així mateix, les xerrades pretenen posar en relació constant música i història de la comunitat afroamericana, per tal de contextualitzar el moment i les circumstàncies que van motivar els diversos canvis dins les músiques d’arrels afroamericanes. Es posarà especial èmfasi en el progressiu procés de presa de consciència de la comunitat afroamericana per tal de superar el marc de racisme institucional en el que vivien, en el Moviment pels Drets Civils dels anys 60 i en el Black Power dels 70.
Estructura del cicle
El cicle està conformat per cinc sessions d’una hora i mitja en les quals, de manera cronològica, s’analitzaràn i es caracteritzaràn els diferents estils musicals que es van desenvolupar a partir de la tradició musical africana dels esclaus i esclaves arribats a Nord Amèrica.
Cada xerrada pot funcionar autonomament com una xerrada aïllada, o poden fer-se conjuntament en cinc sessions separades.
Funcionament de les xerrades
A través d’apunts històrics, biogràfics i anècdotes, Lalo López analitza l’evolució de la música negra dels Estats Units i els diferents estils que van anar sorgint al llarg dels anys. Amb un llenguatge amè i proper, i amb l’ajuda cons tant de vídeos amb documents visuals dels i les diferents artistes que van protagonitzar cada etapa musical, l’audiència coneixerà les característiques sonores, instrumentals i també la filosofia que les van conformar.
El conductor utilitzarà la guitarra en moments concrets per il·lustrar de manera pràctica les evolucions melòdiques i harmòniques de cada estil, i també analitzarà els textos de les cançons per aprofundir en el context extra-musical d’aquests.
Destinataris
El cicle va adreçat al públic general i té un caràcter obert i divulgatiu. En cap cas és historicista ni de naturalesa teòrica, i tot i aprofundir en aspectes socials i històrics per contextualitzar cada gènere, no requereix un coneixement previ de la història dels Estats Units ni de la comunitat afroamericana. Tampoc es requereixen coneixements musicals, i el conductor realitzarà en tot moment explicacions a l’abast de tots els públics.
Depenent de l’edat de l’audiència el conductor podrà realitzar adaptacions de les xerrades per adaptar-les.
Necessitats tècniques
- Projector de vídeo amb sortida d’ àudio.
Continguts
SESSIÓ 1 EL VIATGE D’ÀFRICA A AMÈRICA La música com element de resistència cultural (s. XVI- s.XIX)
- Precedents: La música a l’Àfrica
· Els Griots
- El comerç d’esclaus.
- L’esclavatge a les plantacions de les colònies americanes: El desenvolupament d’una nova cultura musical.
· Work Songs i Field Hollers
· Els Espirituals
· Els Minstrels
· El Blues: Charlie Patton, Son House, Skip James, Robert Johnson
SESSIÓ 2 EL JAZZ, EL NOU RITME DE LES CIUTATS (1900-1955)
- Nova Orleans, crisol de cultures: Els orígens del Jazz
· La petjada afrocubana: L’Habanera i el Tresillo
· La Cultura Criolla
· Congo Square i les Brass Bands
· El Ragtime - La creació del llenguatge del Jazz: Buddy Bolden, Jerry Roll Morton, Louis Armstrong
- La petjada del Blues al Jazz: W.C. Handy, Bessie Smith
- El Jazz a les grans ciutats: L’explosió del Swing i l’establiment del Jazz com a música popular (anys 20 i 30)
· Les Big Bands: Tommy Dorsey, Benny Goodman
· Harlem, la Meca negra: Duke Ellington, Cab Calloway, Fats Waller
· Les grans cantants de Jazz: Ella Fitzgerald, Billie Holiday
· El Jazz Llatí: Machito & His Afro-Cubans All-Stars
5 . Els molts camins del Jazz de Post-guerra: Be Bop, Cool Jazz, Free Jazz, Soul Jazz
SESSIÓ 3 DEL BLUES AL ROCK’N’ROLL, LA MÚSICA DEL DIABLE (1940-1959) - El Blues de la Post-guerra, del Mississipi a Chicago: Muddy Waters, Howlin’ Wolf, John Lee Hooker, BB King
- Dels Espirituals al Gospel: Sister Rosetta Tharpe
- Del Jazz al Rhythm’n’Blues: Shouters, Honkers i Cryers (Louis Jordan, Big Jay McNeely, Ike Turner)
- L’explosió del Rock’n’Roll: Little Richard, Fats Domino, Chuck Berry
- El Rock’n’Roll blanc: Elvis Presley, Eddie Cochran, Gene Vincent, Jerry Lee Lewis)
SESSIÓ 4 SOUL I FUNK: ÀNIMA, COMUNITAT I ORGULL NEGRE (1960-1977) - El Soul, la banda sonora del Moviment pels Drets Civils
· Del Gospel al Soul, del sacre al profà: Ray Charles, Sam Cooke, Aretha Franklin
· L’ Uptown Rhythm’n’Blues, trencant fronteres estilístiques: Burt Bacarach, Lieber & Stoller, Carole King
· Motown, el sò de la jove Amèrica: Smokey Robinson, The Supremes, The Four Tops
· Stax, Southern Soul: Otis Redding, Booker T. & The Mg’s, The Staple Singers
- El Funk, el ritme del Black Power
· James Brown, de l’Upbeat al Downbeat
· La revolució Hippie arriba al Funk: Sly & The Family Stone, Parliament & Funkadelic
· Motown i Stax, adaptar-se o morir: Norman Whitfield, Stevie Wonder, Isaac Hayes
· Soul i Funk amb consciència: Marvin Gaye, Curtis Mayfield
· El Blaxploitation, Funk cinemàtic
· Mestissatge Funk, la trobada amb el món llatí: el Boogaloo, la Salsa i el Latin Funk.
SESSIÓ 5 DISCO I HIP HOP, DEL GHETTO AL MAINSTREAM (1974-1990) - La música Disco, el neixement de la cultura de club.
· El Sò Filadelfia, el Soul i el Funk es vesteixen d’etiqueta: Gamble & Huff, The O’Jays, Harold Melvin, The 3 Degrees
· El neixement de les Discoteques: Dave Mancuso i The Loft, Studio 54
· El regnat dels Dj’s i dels remescladors: el Disco com a gènere en sí: Tom Moulton, Larry Levan
· El fenòmen de “Saturday Night Fever”: The Bee Gees
· Els darrers dies de la Disco Music, la Disco Demolition Night (1979)
· El Disco torna a l’Underground: Boogie, House i Tecno
- Hip Hop: la nova cultura juvenil urbana
· Festa al Bronx: Les Block Parties
· El neixement de la cultura Hip Hop: Djing, Rap, Break, Graffiti
· Els pioners: Dj Kool Herc, Grandmaster Flash, Sugarhill Records, Kurtis Blow
· Afrika Bambaataa, Hip Hop futurista
· Art i Hip Hop: del Gueto al Downtown
· El Hip Hop conquereix el món: Run DMC, Beastie Boys
· Els 90, consciència i Gangsta Rap: Public Enemy, NWA