LA HISTÒRIA DEL SOUL: LA BANDA SONORA DEL MOVIMENT
PELS DRETS CIVILS
Música i comunitat van anar sempre de la mà en la història dels i les
afroamericanes durant el segle XX, però segurament va ser el Soul el
moviment musical que millor va representar els anhels de llibertat
d’aquesta comunitat.
Necessitada de veus i de líders que abanderessin les reivindicacions de
treballs i sous dignes, d’igualtat d’oportunitats i de la fí d’unes
legislacions segregacionistes, els i les cantants d’aquest nou gènere,
nascut de la tradició del gospel i del rhythm’n’blues, van configurar amb
les seves cançons un espai de dignitat, empoderament i enorgulliment,
que ha trascendit a la seva època per transformar-se en un exemple del
poder inspirador de la música.

Conductor:
Lalo López (Barcelona, 1976), llicenciat en Història Contemporània per
la Universitat Autònoma de Barcelona, és un personatge clau de
l’escena de músiques afroamericanes estatal i és el guitarrista i
compositor de la banda de Disco-funk catalana Fundación Tony
Manero, durant els seus 25 anys de trajectòria. Guitarrista, compositor,
productor, també ha format part de bandes com Chocadelia
Internacional, Cardova, Achilifunk, Los Fulanos & Joe Bataan, The
Excitements, Joel Sarakula, i va col·laborar amb Albert Plà i Pascal
Comelade en el seu espectacle Somia-truites.
Paral·lelament ha treballat com a divulgador dels diferents estils de
músiques afroamericanes en diferents xerrades i tallers a Centres
Cívics, Biblioteques i escoles de música del territori, i ha participat en el
programa Flipart de la Diputació de Barcelona per difondre la feina de
músic als alumnes d’ESO de la provincia de Barcelona. També ha
realitzat el taller “Improvisa!” dirigit per Pau Guillamet als diferents
Caixaforums de Catalunya durant el 2021-22.
Actualment realitza el cicle de xerrades “Introducció a la història de
les músiques d’arrels afroamericanes”, que va iniciar al Centre
Penitenciari de Quatre Camins dins el programa “Actúa” de la SGAE el
2022 i ha portat al Centre Cívic Can Castellò de Barcelona.

Lalo López exerceix de director i conductor del programa radiofònic
“Tobacco Road” a Ràdio Gràcia i Sant Iscle Ràdio.

Objectiu:
Donar a conèixer un dels gèneres més populars sorgits de la diàspora
africana esdevinguda amb el fluxe d’esclaus africans durant els segles
XV i XVI.
Tot i el seu reconeixement popular, l’orígen del Soul i l’anàlisi de les
seves diferents vessants continúa sent força desconeguda pel gran
públic. El cicle pretén posar en valor l’obra de figures menys conegudes
del gènere, així com reivindicar la feina de les dones dins el Soul, en
una indústria musical i una comunitat dominada pels homes; una feina
que va aportar referents i uns nous valors a les dones afroamericanes.

Estructura del cicle:
El cicle està conformat per tres sessions d’una hora i mitja, en les quals
s’analitzaràn les diferents vessants de la música Soul segons es van
anar desenvolupant en diferents zones dels Estats Units, així com
explicar-ne l’orígen, influències i la seva posterior importáncia en la
música popular universal.
Cada xerrada pot funcionar autonomament com una xerrada aïllada, o
poden fer-se conjuntament en cinc sessions separades.
Funcionament de les xerrades:
A través d’apunts històrics, biogràfics i anècdotes, Lalo López analitza
l’evolució de Soul amb un llenguatge amè i proper, i, amb l’ajuda
constant de vídeos amb documents visuals dels i de les diferents
artistes que van protagonitzar cada etapa musical, l’audiència coneixerà
les característiques sonores, instrumentals i també la filosofia que el van
conformar.
El conductor utilitzarà la guitarra en moments concrets per il·lustrar de
manera pràctica les evolucions melòdiques i harmòniques de cada
escola del Soul, i també analitzarà els textos de les cançons per
aprofundir en el context extra-musical d’aquests.

Destinataris:
El cicle va adreçat al públic general i té un caràcter obert i divulgatiu. En
cap cas és historicista ni de naturalesa teòrica, i tot i aprofundir en
aspectes socials i històrics per contextualitzar cada gènere, no requereix
un coneixement previ de la història dels Estats Units ni de la comunitat
afroamericana. Tampoc es requereixen coneixements musicals, i el
conductor realitzarà en tot moment explicacions a l’abast de tots els
públics.
Depenent de l’edat de l’audiència el conductor podrà realitzar
adaptacions de les xerrades per adaptar-les.

Necessitats tècniques:

  • Projector de vídeo amb sortida d’ àudio.

Continguts:
Sessió 1:
De l’església als clubs: Ray Charles, Sam Cooke (1959-1964)
Tot i les reticències i respostes airades de part de la comunitat religiosa,
pioners com Ray Charles, Sam Cooke o Clara Ward, comencen a
adaptar els himnes del Gospel a la realitat dels carrers i als sentiments
de la joventut afroamericana.
La primera etapa del Soul beu clarament del Rhythm’n’Blues i aprofita
les escletxes que va generar l’explosió del Rock’n’Roll per colar-se a les
emissores de ràido, i d’aquesta manera entrar a les llars de l’Amèrica
negra.

Sessió 2:
El sò de la jove Amèrica: Berry Gordy i Motown
Inspirat en el mètode de producció en cadena de la indústria
automobilística, el jove emprenedor Berry Gordy edificà des de zero i
amb l’ajuda de la seva familia i un nucli inicial d’artistes un segell
discogràfic que transformarà i modernitzarà tant la percepció com la
imatge dels i les afroamericanes.

Qui no ha escoltat mai Marvin Gaye, Stevie Wonder o The
Supremes? Aquesta és la història de la factoria musical més gran de la
música negra.

Sessió 3:
El Soul del sud: Stax i Hi Records
Allunyat de la pompa i l’exuberància de Motown, el sò del Soul sud dels
Estats Units va trobar en la força expressiva i les arrels del Gospel els
seus trets diferencials. Memphis va ser l’epicentre d’una manera diferent
d’entendre la música, barrejant la tradició negra amb la blanca i donant
lloc a artistes com Otis Redding, The Staple Singers, Al Green o Syl
Johnson, sense oblidar a la Reina del Soul, la gran Aretha Franklin.